“L’escriptora deia que «la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini»

Vint-i-cinc anys després de la seva mort, Montserrat Roig i Fransitorra continua sent una escriptora incòmoda.

…parlava de les dones tancades en elles mateixes, que airejava les divisions en les lluites estudiantils i les contradiccions de l’esquerra combativa. Reinvidiquem la periodista que es va asseure davant d’una càmera amb Ovidi Montllor, Vicent Andrés i Estellés o Joan Fuster, la interrogadora que els feia sentir com si fossin al sofà de casa seva petant la xerrada. Reivindiquem la Roig investigadora, la que es va atrevir a posar paraules a l’horror dels camps nazis, l’entrevistadora que es va apropar als supervivents i va procurar d’entendre’ls. Reivindiquem la ment que va crear les Mundetes, la Natàlia i en Jordi Soteres, reivindiquem L’hora violeta i l’Espardenya de La veu melodiosa.

«La vida i els llibres m’han acompanyat mentre intentava d’aprendre l’ofici d’escriure. Si m’obliguessin a posar en unes balances la vida i els llibres, no sé pas què hi pesaria més.»

«L’única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l’únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l’únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.”

En aquest enllaç hi trobareu més informació:

http://www.catorze.cat/grans/temes/904/25/anys/sense/montserrat/roig