El 18 d’octubre de 1964, apareixia en el setmanari “El Vallés” un escrit que tractava del tema de l’ensenyament a Granollers. Les opinions a favor de la necessitat d’un institut d’ensenyament mitjà reflectien el desig d’un sector de ciutadans de no demorar més la seva reimplantació.
El col.legi municipal d’ensenyament mitjà, situat abans, com ja hem esmentat, al costat de la Biblioteca Popular i ubicat llavors al carrer Roger de Flor -en el lloc de l’actual escola Salvador Llobet- complia una feina ben elogiable, però les necessitats de Granollers i de la comarca exigien un nou centre. En aquells moments, l’esmentat col.legi municipal es trobava sota la direcció del Dr. Llobet, el Claustre estava format per dotze llicenciats, dos professors de religió, dos directors espirituals, cinc professors especials i quatre mestres. Els alumnes que hi estudiaven eren dos-cents cinquanta de batxillerat i seixanta d’estudis comercials.
El mateix “Vallés” acabava l’article amb aquestes preguntes:
El creixement demogràfic de la comarca, les perspectives laborals i culturals, la pròpia trajectòria escolar de la ciutat, palesaven la necessitat de dotar Granollers, i quan més aviat millor en aquella dècada dels seixanta, d’un centre de característiques més àmplies i amb una oferta més extensa. Es tractava, però, de buscar solucions. (1)
(1) El creixement demogràfic de Granollers i de la comarca va ser una raó de pes per accelerar les obres del nou institut. L’any 1960, Granollers tenia 20.194 habitants. El 1970, en tenia 30.144. La comarca, a la mateixa època, passava de 86.842 habitants a 146.877.